Es la festa de l'ànima, on cada gest és carregat de simbol de Pau i Germanor, simbol de l'espera i del fervor,sentit del ritu i de les cerimo'nies amb que l'ome es basteix  i el cor es forja. A Catalunya hem volgut fer esperar, el mateis ritme, quasi 10 milions de persones.

En aquesta  nit i amb aquesta manifestacià o' mil.lions de cors es bateguen en harmonia omb una petita flama/ La flama del Canigo', carregada d'amor i d'esperança que uneix amb la seva presència tots els que viven arreu dels Països Catalans.

En cada municipi, en cada poble, al mateix instant sobre milers de quilometres, la nit del 23 de Juny, la Flama del Canigo', encén els focs de tota una comunitat: una comunitat d'esperances i d'ànimes, de vida i d'esperit. El seu missatge, portat par les ones trasmet, a tots en set llengües la foça pacifica que emana d'aquesta festa.

Manifestacio' ùnica perquè ésprofundament humana, com ho es la imatge de les nostres esperances idels nostres somnis i que ofereix alloque poques festes de la nostre època ens poden donar. Formar part d'un conjunt, animat pal mateix fervor, actuar harmoniosamenit i sentir-sereunits per la força de la Flama, aquest és el vertader sentit de la "cadena de focs" fraternals de Sant Joan, cadenes lleugeres que ens lliguen amb el passat i ens projecten en el futur. Compartir equesta emocio' es donar nos els mitjans par a perpetuar-nos.